El 3 de setembre de 2025 va morir de manera sobtada als 62 anys, a Fes (Marroc), l’estimat lingüista i poeta tortosí Albert Aragonés,. Ho va fer discretament, com havia viscut, però deixant rere seu una empremta fonda i inesborrable en la comunitat educativa, cultural i lingüística de les Terres de l’Ebre, i encara més enllà. Era, per a tots els qui el vam conèixer i gaudir de la seua amistat i saviesa, l’home del somriure permanent: amable, proper, entusiasta, sempre disposat a compartir coneixements i a encendre il•lusions.
L’Albert va dedicar gran part de la seua vida a l’ensenyament. Va exercir de docent a l’Institut de l’Ebre, al de Roquetes i, sobretot, a l’Institut Cristòfol Despuig, on el seu record és encara ben viu. No només formava alumnes dins l’aula: va dinamitzar la biblioteca, va impulsar blogs i va promoure concursos narratius d’abast de totes les Terres de l’Ebre. La seua idea de la docència anava molt més enllà de la transmissió de coneixements: era crear vincles, despertar curiositats i transmetre estima per la llengua i la literatura.
Apassionat de la llengua, va estudiar amb profunditat el subdialecte tortosí i en va publicar nombrosos estudis que avui són referència. Va ser ànima de la revista BeCeroles i del portal homònim, espais de difusió i recerca lingüística, i també del portal Beabà (www.beaba.info), on va posar a l’abast de tothom una immensa informació bibliogràfica sobre els autors dels Països Catalans, en especial de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Maestrat. El seu rigor acadèmic, però, anava sempre acompanyat d’una voluntat de compartir, d’apropar la recerca i la literatura de caràcter popular, a la gent.
Darrerament, estava immers en un projecte majúscul: l’edició de les obres completes del lingüista Joan Salvador Beltran, de la mà d’Onada Edicions i Miquel Àngel Pradilla. Al llarg de la seua trajectòria, havia col•laborat en la recerca folklòrica sobre figures com ara Joan Prades i Cid o Salvador Redó del Priorat, publicant articles i, sobretot, compartint entusiasme per les nostres dites i proverbis. També en els darrers anys va col•laborar a la revista, que ara teniu a les mans, del Baix Aragó Compromiso y Cultura. Fou també membre actiu i ànima del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans (CEL). Com a poeta va publicar el 2025 el seu únic poemari, sense paraules, Obra orba, editat per La Breu Edicions. Motivat per la poesia visual, va col•laborar en diferents publicacions col•lectives, va ser autor, junt amb Esteve Betrià, de No sé on és: selecció de poesia visual catalana del segle XX, publicada el desembre de 2006 a la revista de la UGT de Catalunya Les Notícies de llengua i treball.
Molt recentment s’ha publicat el seu darrer treball d’investigació onomàstica i literària: “Topònims del Matarranya i les Terres de l’Ebre a la novel•la Martín de Caretas, de Sebastià Juan Arbó”, que es va presentar al 50è Col•loqui de la Societat d’Onomàstica celebrat a Mequinensa, els dies 24 i 25 de maig, i a Calaceit el 26 de maig de 2024.
¿Te ha gustado este artículo? Compártelo