#MaríaDoloresGimeno - Les edicions en català de Terol

Els sis primers llibres de «Lo Trinquet», col·lecció en llengua catalana de l'Instituto d'Estudios Turolenses. La composen obres de creació literària (novel·la, teatre, poesia) d'autors terolens o vinculats a la província de Terol / Carles Terès

Les edicions en català de Terol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Així, anant fent, al llarg de la seua existència, ha publicat un bon grapat de col·leccions: 12 si fem cas a les que s’anuncien a la seua pàgina web (https://www.ieturolenses.org/). També 24 revistes, algunes de la mà dels centres d’estudis locals que depenen de l’Instituto. És un bon balanç, tot i que dins d’Aragó no pugue competir en volum amb la Institución Fernando el Católico (IFC), que depèn de la Diputació de Saragossa, més ben dotada segons correspon a la seua importància demogràfica i al factor de la capitalitat. Respecte a ella i respecte a l’Institut d’Estudios Altoaragoneses (IEA), amb seu a Osca, l’IET pot exhibir el distintiu ben significatiu de l’atenció al català, llengua minoritària que es parla a l’Est de la província, igual que les zones corresponents més al Nord de les altres dos.

A Terol s’aprecia la diversitat lingüística i és reconeix com a pròpia, almenys des d’estos raders anys. Si fem recompte de les publicacions en català, la part principal la congrega una col·lecció específica destinada a fomentar i difondre la creació literària, “Lo Trinquet”, que va eixir a la llum l’any 2009 amb l’antologia editada per Artur Quintana i Font, Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana, dels orígens als nostres dies, títol al qual, lo mateix any, es va afegir un segon, la peça teatral de la Marta Momblant Ribas, Fora de temps, fora de lloc, d’ambientació contemporània. L’empenta inicial amb un parell d’obres per any no es va mantindre, tot i que no es va trencar la continuïtat l’any següent amb la història contada en vers per José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit (2010), un bandoler de la Sorollera, encara recordat a l’imaginari popular com Lo Floro. A partir d’ací, la periodicitat va esdevenir discontinua, un any sí i l’altre no, en tres ocasions. Primer es van publicar pòstumament Les aventures del sastre Roc d’Arça (2012), de Desideri Lombarte i Arrufat, una deliciosa novel·la curta plena de sabor popular, ambientada a la Pena-roja del segle XVI. Va seguir la poesia d’una jove promesa, Cesc Gil i Lombarte, amb Menú: la cuina del cor (2013). I dos anys més tard, aparegué una novel·la històrica de la Susana Antolí Tello, Senderes de gebre. Beseit 1778 (2015), que, com indica el títol, viatja al cor de les tenebres fredes d’una terrible història familiar de finals del segle XVIII. Lo número següent havia de ser la poesia completa de Desideri Lombarte, un projecte monumental que es va anar endarrerint, i que ha acabat formant part d’una nova col·lecció. Així, la continuïtat s’ha produït amb l’aparició enguany mateix, com per sorpresa, d’un nou poemari de Juli Micolau i Burgués, poeta de la Freixneda, titulat Aplec (2022), que s’ha presentat recentment al seu poble. En fi, “Lo Trinquet”, que evoca al seu nom aquell espai popular de joc de la pilota que existia abans a cada localitat, suma un total de set títols fins ara. Molt ben maquetats i amb un format gràfic modern, amb cobertes monocolors molt vives, mostren la creativitat i vigència de la llengua catalana matarranyenca, dignificada i atesa per part de la institució a qui li correspon, en un exemple del bon ús i profit dels diners públics. A la solapa del número inaugural s’afirmava: “L’Instituto d’Estudios Turolenses, amb l’antologia que ací es presenta, inaugura una col·lecció en llengua catalana: Lo Trinquet, dedicada bàsicament a obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica turolenca de qualsevol autor. La col·lecció tindrà un ritme de publicació de dues obres l’any i es donaran prioritat als treballs de creació literària, però no només dels gèneres clàssics —narrativa, lírica i teatre— ans també de l’assaig en sentit ampli. L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma”.

No s’han complert totes estes intencions, però la pervivència i continuació dels “trinquets” s’agermana amb novetats que amplien l’horitzó amb projectes recents més ambiciosos i en altres direccions. Perquè la mencionada Obra poètica completa (2021) de Desideri Lombarte ha passat a ser el títol inaugural de la nova “Biblioteca Turolense”, que l’IET va inaugurar a finals de l’any passat, amb la voluntat de ser la primera d’un seguit de publicacions d’obres completes de reconeguts autors terolencs. Lo poeta matarranyenc es mereixia este honor i els seus lectors lo resultat: un volum de més de 700 pàgines, en paper i enquadernació superiors, en una edició acurada i molt esperada, exhaurides fa temps les edicions parcials de la seua poesia. Les presentacions en diferents llocs i nivells s’han encarregat de fer-ne la corresponent difusió: les institucionals al Paranimf de la Universitat de Saragossa i al Museu Provincial de Teruel, a Pena-roja de Tastavins ―poble natal de l’escriptor― i en llibreries de Barcelona, Tortosa, Castelló i Tarragona.

Al camp de la recerca acadèmica, que mostra ser el més descuidat entre les publicacions en català de l’IET, van apareixent de tant en tant articles de fons en esta llengua a càrrec de diversos col·laboradors a la revista Turolenses, que té dos números per any. Entre les monografies només se’n pot mencionar una: l’edició i estudi lingüístic de Javier Giralt Latorre, Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla (2019), esta volta dins de “e_librosdeteruel”, una col·lecció en format electrònic, que des de 2018 fins ara compta amb 9 títols publicats. Professor de la Universitat de Saragossa, l’editor rescata textos jurídics, lo quals, entre els formulismes i els noms dels documents (de persones i llocs), mostren arcaismes i dialectalismes que permeten imaginar una llengua viva, si bé mancada de fonts escrites cultes. Les beques i ajuts que l’IET convoca haurien d’incentivar el talent jove amb més estudis erudits dels diversos camps del saber també en català a la seua zona natural.■