#PietroCucalón - Per què celebrem la primavera

Moltes celebracions com Nadal, Sant Joan, Tots Sants... són festes que a hores d’ara tenen un fort caràcter religiós, però totes elles no tenen el seu origen en la religió catòlica. Hi podem afirmar que són tan antigues com la capacitat de l’ésser humà de ser conscient de la seua espiritualitat i cobreixen la seua necessitat de compartir, de celebrar en suma de reunir-nos. En moltes ocasions reforçaven i donaven sentit a la nostra relació amb la natura i per tant aquestes festivitats són tan antigues com naltres mateixos.

Són conegudes les coincidències entre la festa del solstici de l’estiu amb Sant Joan, la festa romana de La Saturnalia amb Nadal o les celebracions que es feien a la fi de l’estiu per donar gràcies pels aliments de la Terra (les collites) que van fer origen a l’avui famós “Halloween” i més tard en el temps a la festa religiosa de Tots Sants.

Com a paradigma de “simbiosi” entre festa pagana i religiosa cada any, quan veiem com l’hivern esgota els seus darrers dies i es nota a l’ambient que el fred perd força, celebrem la nomenada Setmana Santa que coincideix amb els primers dies de la Primavera. Aquesta celebració està molt estesa en tots els països occidentals i sobretot en tots aquells de cultura jueucristiana. Encara que a la majoria dels estats (sobre tot els de tradició catòlica) la festivitat té un marcat accent religiós, el seu origen és clarament pagà.

D’antuvi hem de fixar la data quan es celebren aquests dies tan assenyalats. Com tots sabem hi ha anys que la Setmana Santa cau al març i altres cau a l’abril. La raó és la següent, aquesta setmana se celebra en els dies en què hi ha la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera (entre el 20 i 21 de març de cada any). I a més a més, encara hi ha un canvi de dates d’afegitó, l’església catòlica agafa uns dies diferents que l’església ortodoxa. Això és a causa que la primera fa servir el calendari Georgià i la segona empra el calendari Julià.

Per esbrinar l’origen d’aquestes celebracions només hem de parar compte en les seues denominacions segons les diferents llengües: Setmana Santa, Ostern en alemany, Pâques en francès, Easter en anglès, Pasqua en Italià ... Ací podem observar com uns llocs fan referència al seu sentit religiós i altres a la seua fonamentació pagana.

Respecte de l’arrel religiós d’aquests dies en tenim prou amb dir que l’església catòlica celebra el que els cristians creuen el principal misteri de la seva religió: la resurrecció de Jesucrist. Dins de la mateixa línia el terme Pascua fa referència a la paraula Pascha d’origen hebreu i que fixa un dia de celebració endreçat per Jehovà per recordar l’expulsió dels jueus d’Egipte.

Quant a la motivació de caràcter pagà una de les teories es basa en un mite de la cultura babilònica. Segons aquesta un gran ou va caure del cel al riu Eufrates. D’aquest ou va eixir la Deessa “Astarté” (nom molt proper a l’alemany “Ostern” i a l’anglès “Easter”) que és coneguda com la Deessa del Cel. Per altra banda, el símbol de l’ou està relacionat en moltes cultures amb la renovació de la vida atès que és l’origen d’una nova existència que coincideix en el ressorgiment de la vida que suposa la primavera per aquestes dates.

És molt curiós la simbiosi que s’ha produït en alguns països on es barregen la simbologia religiosa (creus, processons, etc) amb els costums pagans (la “mona” de pasqua, els ous de pasqua pintats, les rosques amb “tallades de l’olla” i “culecas” de Pasqua etc.)

Per concloure, una volta més, podem observar com la tradició jueucristiana (més moderna en el temps) s’adapta i cobreix a les tradicions paganes (més primerenques i antigues en el temps) aconseguint fins i tot fagocitar el veritable sentit i origen ancestral de les festivitats.■